dilluns, 11 d’agost del 2008

Excursió al Refugi d'Ensagents

Ahir vaig anar d’excursió ^^

L’objectiu era anar fins al refugi d’Ensagents i després als estanys.

PRIMERA FASE (XD):

Punt de sortida: Casa meva

Punt d’arribada: Cortals d’Encamp

Temps: 1h 24’

Pujar per la carretera fent esses va ser una mica cansino, no parava de dir-me: quan arribaré al camí de les Pardines? Jeje i després de passar-lo em deia: ja falta poc, ja falta poc. Unes poques esses després, ja estava als Cortals :D Vaig fer una parada a la Capella de Sant Jaume dels Cortals; i hi vaig estar una estoneta mirant les vistes des del mirador del bosc de les allaus.


::

Pujant cap als Cortals

Un altra foto pujant cap als cortals

Capella de Sant Jaume dels Cortals

Vistes des del mirador del bosc de les allaus

::


Uns metres més amunt hi ha l’Església de St. Felip i St. Jaume dels Cortals. Una església d’estil preromànic del segle X restaurada.


::


Bordes dels Cortals

Arbre solitari
::


SEGONA FASE:

Punt de sortida: 100m abans d’arribar als berenadors dels Cortals, on trobem un cartell indicador.

Punt d’arribada: Refugi d’Ensagents

Desnivell: Refugi 425m, estanys 547m

Temps: 2h 30’

Dificultat: mitjana

Època de l’any: Primavera, estiu i tardor





Hei! Hei! Heu vist lo traaaanqui que vaig pujar? Parant per aquí, parant per allà, ara em refresco amb l’aigua del rierol (era com estar al cel),… XD suposadament es fa amb 1h 45’ jejeje


::

Foto d’una de les meves parades

::


En un tram del recorregut vaig tenir por,… sentia sorolls i tenia la sensació que en qualsevol moment se’m ficaria al davant un porc senglar, un cavall salvatge o el que és pitjor… un tamarro. Per sort no em vaig trobar amb res de tot això, només amb milers de mosquits que m’han picat moolt.


::

Pocs minuts abans d’arribar al refugi

::


Arribada al refugi


::


Vistes des del refugi. A l’esquerra cartell indicant el camí cap als Estanys i Pic d’Ensagents, Pic dels Pessons i Pic Alt del Griu.
::

Allà al refugi vaig dinar les sobres del dia anterior :D i una llauna de sardines… Va ser la llauna de sardines, n’estic segura. Quan vaig acabar de menjar, la panxa em va començar a fer molt de mal :( vaig estar a punt de vomitar. Per rematar, vaig tenir un dels meus sovints mals de cap. Gràcies, sou molt oportuns. D’aquesta manera no estava jo per festes i caminar mitja hora més fins als estanys; així que vaig fer una becaina, d’una mica menys de dues hores, al refugi esperant que se’m passés els mals que tenia.


::

Jo amb cara de malaltona

::

Moltes gràcies, noi que vigilava el refugi per tenir aspirina pel mal de cap :D

Uns francesos em van despertar i vaig decidir baixar per si de cas no se’m passava el mal estar. Vaig recollir tot, i mentres ho feia uns nois que havien anat fins els estanys ja començaven a baixar.

Poc després vaig començar a baixar (m’encanten les baixades) volia agafar els nois, però, o bé van anar a fer un altre recorregut, o van baixar corrents. A qui sí vaig enxampar va ser als francesos :D que em portaven 10 minuts d’avantatge. Jojojo el mal de cap se’m va passar i vaig disfrutar bastant de la baixada. Vaig arribar als cortals en menys d’una hora.

::

Jo al arribar als cortals. De fons el Funicamp.


Trepitjant de nou carretera

::


Bueeeno ara el que faltava era tornar a casa… venga a patejar-se un altre cop les esses.

::




Un cop a casa, a menjar algo! que hi ha gana!^^

::


18 picades de mosquit

ombros una mica cremats


________________________xuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuupi







7 comentaris:

Unknown ha dit...

Ei! feia temps que no deia jo res per aquí, i ja tocava.
Pel que dius ets com un caramelet pels mosquits, eh? 18 picades xD Deus estar mig vermella de les picades i de cremadeta.
Tània picada a la parrilla... interessant...
Millor no segueixo per aquí, no sigui que la cosa vagi creixent, jaja

Estan bé les fotos, i m'ha agradat la de la flor. Sí, la que has posat al fotolog.

Em sembla que ja he fotut un missal prou llarg, així que adéu i fins una altra, petita.

himiko ha dit...

merci pel coment.


"...no sigui que la cosa vagi creixent" ?!?!?!!!!!

Vicky Ticó Rivera ha dit...

pinxupinxupinxu


- Jijijiji -reia el duendecillo del bosc mentre contemplava a la Tània cremar-se sota el sol-. Qué maca és aquesta excursionista, quan menos s'ho esperi l'enxamparé i me la enduré al meu cau.

Pero a la pobra li va venir mal de cap i va decidir marxar cap a casa. El pobre duendecillo no va tenir temps a reaccionar, que ella ja estava fent bots muntanya avall...

I aqui s'acaba aquesta petita historia d'amor.

Vicky Ticó Rivera ha dit...

XD despres de l'anada d'olla d'abans, només dir-te que espero que el proxim cop que hi anem juntes ningu es posi malalt i poguem arribar fins al nostre objectiu!!!!!

Petons!

Vicky Ticó Rivera ha dit...

Per cert.. hauries hagut de trucar al CAIMAN&PINGUIN Corp. per a que et salvessin dels mosquits!!!

Unknown ha dit...

Dioss, quina marxada d'olla aquesta!
De duendecillos nada. Trasgos! Trasgos de las montañas nubladas! jajaja

Lo de "no sigui que la cosa vagi creixent" em referia precisament a que acabés que se m'anés l'olla del tot, cosa que si t'hi fixes ja començava a passar xD

himiko ha dit...

jajajaja molt cert!!! els hauria d'haver trucat!!!