dissabte, 30 d’agost de 2008

Yupi!

Algunes fotos d'ahir a la nit ^^


::


Vicky i Sheila cara a cara



Vicky pensant: seee como me gusta ese tanga de leopardo...



Vicky explicant algo ULTRAIMPRESSIONANT


::


Ens va tocar esperar fora de l'Angelo... allò estava molt ple. Després va arribar la Laia :D



::

Laia amb el seu telèfon mòbil



Vam descobrir que la fletxa que duia la Laia tenia poders... màgics!!:

Principals habilitats: domini d’altres fletxes, punteria i atordiment de l’oïda.



En aquesta foto la Laia està sofrint un dels atacs de la fletxa. Atordiment d'oïda!


Ara la fletxa utilitza tot el seu poder per aconseguir l'objectiu...
Domini + Punteria








Regal que ens va portar la Laia de Venezia :D




Laia i Vicky demanant alguna cosa per beure al Menta



bibibibibibibibibibibi!!!
MIREU AQUESTA FOTO EN GRAN SIUSPLAU!


No! No estava cantant opera


Vicky i l'ombra misteriosa


Fa por!




moooo


::




dilluns, 11 d’agost de 2008

Excursió al Refugi d'Ensagents

Ahir vaig anar d’excursió ^^

L’objectiu era anar fins al refugi d’Ensagents i després als estanys.

PRIMERA FASE (XD):

Punt de sortida: Casa meva

Punt d’arribada: Cortals d’Encamp

Temps: 1h 24’

Pujar per la carretera fent esses va ser una mica cansino, no parava de dir-me: quan arribaré al camí de les Pardines? Jeje i després de passar-lo em deia: ja falta poc, ja falta poc. Unes poques esses després, ja estava als Cortals :D Vaig fer una parada a la Capella de Sant Jaume dels Cortals; i hi vaig estar una estoneta mirant les vistes des del mirador del bosc de les allaus.


::

Pujant cap als Cortals

Un altra foto pujant cap als cortals

Capella de Sant Jaume dels Cortals

Vistes des del mirador del bosc de les allaus

::


Uns metres més amunt hi ha l’Església de St. Felip i St. Jaume dels Cortals. Una església d’estil preromànic del segle X restaurada.


::


Bordes dels Cortals

Arbre solitari
::


SEGONA FASE:

Punt de sortida: 100m abans d’arribar als berenadors dels Cortals, on trobem un cartell indicador.

Punt d’arribada: Refugi d’Ensagents

Desnivell: Refugi 425m, estanys 547m

Temps: 2h 30’

Dificultat: mitjana

Època de l’any: Primavera, estiu i tardor





Hei! Hei! Heu vist lo traaaanqui que vaig pujar? Parant per aquí, parant per allà, ara em refresco amb l’aigua del rierol (era com estar al cel),… XD suposadament es fa amb 1h 45’ jejeje


::

Foto d’una de les meves parades

::


En un tram del recorregut vaig tenir por,… sentia sorolls i tenia la sensació que en qualsevol moment se’m ficaria al davant un porc senglar, un cavall salvatge o el que és pitjor… un tamarro. Per sort no em vaig trobar amb res de tot això, només amb milers de mosquits que m’han picat moolt.


::

Pocs minuts abans d’arribar al refugi

::


Arribada al refugi


::


Vistes des del refugi. A l’esquerra cartell indicant el camí cap als Estanys i Pic d’Ensagents, Pic dels Pessons i Pic Alt del Griu.
::

Allà al refugi vaig dinar les sobres del dia anterior :D i una llauna de sardines… Va ser la llauna de sardines, n’estic segura. Quan vaig acabar de menjar, la panxa em va començar a fer molt de mal :( vaig estar a punt de vomitar. Per rematar, vaig tenir un dels meus sovints mals de cap. Gràcies, sou molt oportuns. D’aquesta manera no estava jo per festes i caminar mitja hora més fins als estanys; així que vaig fer una becaina, d’una mica menys de dues hores, al refugi esperant que se’m passés els mals que tenia.


::

Jo amb cara de malaltona

::

Moltes gràcies, noi que vigilava el refugi per tenir aspirina pel mal de cap :D

Uns francesos em van despertar i vaig decidir baixar per si de cas no se’m passava el mal estar. Vaig recollir tot, i mentres ho feia uns nois que havien anat fins els estanys ja començaven a baixar.

Poc després vaig començar a baixar (m’encanten les baixades) volia agafar els nois, però, o bé van anar a fer un altre recorregut, o van baixar corrents. A qui sí vaig enxampar va ser als francesos :D que em portaven 10 minuts d’avantatge. Jojojo el mal de cap se’m va passar i vaig disfrutar bastant de la baixada. Vaig arribar als cortals en menys d’una hora.

::

Jo al arribar als cortals. De fons el Funicamp.


Trepitjant de nou carretera

::


Bueeeno ara el que faltava era tornar a casa… venga a patejar-se un altre cop les esses.

::




Un cop a casa, a menjar algo! que hi ha gana!^^

::


18 picades de mosquit

ombros una mica cremats


________________________xuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuupi







dijous, 7 d’agost de 2008

MOOOOGH

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||

Després de pensar i pensar... després de passar i passar molt de temps d’ençà la meva última actualització, em decideixo per fi a posar alguna cosa per aquí.

Molts faran: “bagh! Quin fastig”, altes potser: “oh!! Per fi actualitza la preciosa princesa robopingüí (sí!! ROBOT! És que androidpingüí no quedava gaire bé).

Podria explicar moltes coses que m’han passat, coses que he fet,... però tot es resumeix en la molt encertada frase: “tendrías que tener una estatua en tu casa” LOL! De fet no, no tot es resumeix en aquesta fantàstica i meravellosa frase.

Al treball:

Si, si si, hi tant! (frase que dic trilions de vegades).

No, ho sento molt, diria que per la puríssima està tot ple XD (això no ho vaig dir jo eh! Jajaja quin fart de riure aquell dia).

Tenir accidents… per poc perdo la vida quan unes banyes de bambi se’m van caure a sobre :D

M’agrada dir “tschus”!! i V MOLA!!

Jo, enganxada (només el mes de juliol eh!!) a una sèrie que fan a la fox: CASINO :D treballava molt per les tardes (lol).

Etc…


Dos dies enrere vaig tenir el meu primer company de recepció 8D. Era un cargol :D:D

Tanananatanananata Tanananatanananana Tararararararara

Una cosa és ben certa, sentir com una dona de 60-70 anys et diu: “em cagaré i ho hauràs de recollir” i jo eghmekfnmeriornfvs????? :| i desprès modificar la frase per: “em cagaré i ho haurà de recollir. És que va amb una parsimònia…” (referint-se al Xavi) , tot amb un accent MOLT barceloní és SUPER DIVER. I què li vaig contestar jo? Doncs: “No dona!…” (tot rient). La Ramona, la dona d’aquesta apassionant història, va continuar amb un: “No sé pas si aguantaré”. Jajajaja i ja hem veieu a mi marxant d’allà partint-me.

Avui he tingut por, MOLTA POR! Ja esta.


Puchpuchpuchpuchpuchpuchpuchpuchpuchpuch a ballar!




::

Luis Royo Art




___aaaaaaaaaaaaaaaaaasiiiimak