Ens va tocar esperar fora de l'Angelo... allò estava molt ple. Després va arribar la Laia :D

Vam descobrir que la fletxa que duia la Laia tenia poders... màgics!!:
Principals habilitats: domini d’altres fletxes, punteria i atordiment de l’oïda.









Vam descobrir que la fletxa que duia la Laia tenia poders... màgics!!:
Principals habilitats: domini d’altres fletxes, punteria i atordiment de l’oïda.
L’objectiu era anar fins al refugi d’Ensagents i després als estanys.
PRIMERA FASE (XD):
Punt de sortida: Casa meva
Punt d’arribada: Cortals d’Encamp
Temps: 1h 24’
Pujar per la carretera fent esses va ser una mica cansino, no parava de dir-me: quan arribaré al camí de les Pardines? Jeje i després de passar-lo em deia: ja falta poc, ja falta poc. Unes poques esses després, ja estava als Cortals :D Vaig fer una parada a la Capella de Sant Jaume dels Cortals; i hi vaig estar una estoneta mirant les vistes des del mirador del bosc de les allaus.
Un altra foto pujant cap als cortals
Capella de Sant Jaume dels Cortals
Vistes des del mirador del bosc de les allaus
::
Uns metres més amunt hi ha l’Església de St. Felip i St. Jaume dels Cortals. Una església d’estil preromànic del segle X restaurada.
Bordes dels Cortals
SEGONA FASE:
Punt de sortida: 100m abans d’arribar als berenadors dels Cortals, on trobem un cartell indicador.
Punt d’arribada: Refugi d’Ensagents
Desnivell: Refugi 425m, estanys 547m
Temps: 2h 30’
Dificultat: mitjana
Època de l’any: Primavera, estiu i tardor
Hei! Hei! Heu vist lo traaaanqui que vaig pujar? Parant per aquí, parant per allà, ara em refresco amb l’aigua del rierol (era com estar al cel),… XD suposadament es fa amb 1h 45’ jejeje
Foto d’una de les meves parades
::
En un tram del recorregut vaig tenir por,… sentia sorolls i tenia la sensació que en qualsevol moment se’m ficaria al davant un porc senglar, un cavall salvatge o el que és pitjor… un tamarro. Per sort no em vaig trobar amb res de tot això, només amb milers de mosquits que m’han picat moolt.
Allà al refugi vaig dinar les sobres del dia anterior :D i una llauna de sardines… Va ser la llauna de sardines, n’estic segura. Quan vaig acabar de menjar, la panxa em va començar a fer molt de mal :( vaig estar a punt de vomitar. Per rematar, vaig tenir un dels meus sovints mals de cap. Gràcies, sou molt oportuns. D’aquesta manera no estava jo per festes i caminar mitja hora més fins als estanys; així que vaig fer una becaina, d’una mica menys de dues hores, al refugi esperant que se’m passés els mals que tenia.
::
Moltes gràcies, noi que vigilava el refugi per tenir aspirina pel mal de cap :D
Uns francesos em van despertar i vaig decidir baixar per si de cas no se’m passava el mal estar. Vaig recollir tot, i mentres ho feia uns nois que havien anat fins els estanys ja començaven a baixar.
Poc després vaig començar a baixar (m’encanten les baixades) volia agafar els nois, però, o bé van anar a fer un altre recorregut, o van baixar corrents. A qui sí vaig enxampar va ser als francesos :D que em portaven 10 minuts d’avantatge. Jojojo el mal de cap se’m va passar i vaig disfrutar bastant de la baixada. Vaig arribar als cortals en menys d’una hora.
::
Bueeeno ara el que faltava era tornar a casa… venga a patejar-se un altre cop les esses.
::
Un cop a casa, a menjar algo! que hi ha gana!^^
::
18 picades de mosquit
ombros una mica cremats
________________________xuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuupi
Molts faran: “bagh! Quin fastig”, altes potser: “oh!! Per fi actualitza la preciosa princesa robopingüí (sí!! ROBOT! És que androidpingüí no quedava gaire bé).
Podria explicar moltes coses que m’han passat, coses que he fet,... però tot es resumeix en la molt encertada frase: “tendrías que tener una estatua en tu casa” LOL! De fet no, no tot es resumeix en aquesta fantàstica i meravellosa frase.
Al treball:
Si, si si, hi tant! (frase que dic trilions de vegades).
No, ho sento molt, diria que per la puríssima està tot ple XD (això no ho vaig dir jo eh! Jajaja quin fart de riure aquell dia).
Tenir accidents… per poc perdo la vida quan unes banyes de bambi se’m van caure a sobre :D
M’agrada dir “tschus”!! i V MOLA!!
Jo, enganxada (només el mes de juliol eh!!) a una sèrie que fan a la fox: CASINO :D treballava molt per les tardes (lol).
Etc…
Dos dies enrere vaig tenir el meu primer company de recepció 8D. Era un cargol :D:D
Tanananatanananata Tanananatanananana Tararararararara
Una cosa és ben certa, sentir com una dona de 60-70 anys et diu: “em cagaré i ho hauràs de recollir” i jo eghmekfnmeriornfvs????? :| i desprès modificar la frase per: “em cagaré i ho haurà de recollir. És que va amb una parsimònia…” (referint-se al Xavi) , tot amb un accent MOLT barceloní és SUPER DIVER. I què li vaig contestar jo? Doncs: “No dona!…” (tot rient). La Ramona, la dona d’aquesta apassionant història, va continuar amb un: “No sé pas si aguantaré”. Jajajaja i ja hem veieu a mi marxant d’allà partint-me.
Avui he tingut por, MOLTA POR! Ja esta.
Puchpuchpuchpuchpuchpuchpuchpuchpuchpuch a ballar!
::